Cada vegada que naix un bebé, naix una mare
La mare fa un procés de canvi en el qual adquireix un nou paper, passa de ser filla a ser mare, amb tot el que això comporta. El xiquet tindrà a la seua mare, i la mare “nounada”… a qui tindrà?
Gro Nylander, en el seu llibre Maternitat i lactància, ens parla de la soledat de la puèrpera: “En el món occidental, ja no tenim al nostre voltant una xarxa de dones que ens done suport i guie com en el passat”. Per això ocorre amb freqüència que quan la mare arriba a casa, se sent sola, insegura, esgotada.
D’ací va nàixer la idea de la Padrina de lactància, una mare que ofereix companyia i disponibilitat, que no interfereix ni fa abús d’autoritat, no jutja ni s’entremet, però que està present acompanyant a aqueixa mare nounada.
Podríem definir-la com una mare amb experiència a alletar, que acompanya i fa costat a una altra mare embarassada i a la seua família en la seua decisió d’alletar al bebé que naixerà, des de les últimes setmanes de gestació fins que s’incorpora amb el seu bebé al Taller de Lactància, i durant el temps que ambdues vulguen.
La padrina fa de nexe entre la matrona, el voluntariat hospitalari i el taller de lactància, quan la mare no pot tindre accés a aqueixos recursos, ací està la seua padrina.
L’embarassa pot aconseguir una padrina en qualsevol taller de lactància d’Amamanta. L’ideal és que intercanvien les seues dades i inicien el contacte abans del part, la padrina estarà pendent de la seua fillola, i davant qualsevol dubte o inseguretat la fillola recorrerà a la seua padrina.
De la relació entre padrina i fillola han nascut relacions precioses entre dones.
L’apadrinament no és només cosa de dones, també els pares poden ser “padrins de lactància”, en tallers de lactància com el de Benimámet és una cosa molt habitual i enriquidor.
Et deixem el nostre fullet de padrines perquè pugues usar-lo per a intercanviar dades entre padrina i fillola.